dimarts, 31 de març de 2015

Resolem conflictes

Teniu petits conflictes a la classe? Jo sí, petits i grans! Que si un nen es fa el xulo al futbol, que si l'altre sempre vol jugar amb el mateix grup, que si no callen a l'hora de llegir i no em deixen concentrar-me, que si em diuen goril·la, etc.

Fa temps a l'escola vam crear la figura del mediador. La fem servir en tots els grups, des de primer fins a sisè. Tot i que als més petits els resulta complicat fer de mediadors, els més grans van adquirint estratègies per resoldre els problemes sorgits entre els companys. Un dia a la setmana, dediquem una estona a comentar els conflictes i veure com s'ha enfrontat a ells el mediador. Els càrrecs van canviant i tots els alumnes passen a fer aquest servei. Hi ha a qui se li dóna millor, hi ha qui no és capaç de ser imparcial i sempre es decanta pels seus amics, hi ha qui no s'acaba de decidir... però de ben segur que tots aprenen a veure com un mateix conflicte es pot viure de dues formes diferents, que tot pot tenir més d'un punt de vista i que és important escolar les dues parts abans de prendre una decisió. Podeu posar-hi una medalla o distintiu que mostri la seva tasca, de manera que qualsevol amb problemes pot acudir-hi. 

Una altra figura que hem implantat ha estat la de "l'amic invisible" o "àngel de la guarda". Cada dos setmanes, s'entrega als alumnes el nom d'un company. A les hores del pati, entre classes, durant les mateixes... ells són els encarregats d'ajudar al company que tenen com a amic invisible. Se suposa que és una missió secreta i que no han de ser descoberts. Per tant han de mirar i veure com està, si necessita ajuda, companyia, una abraçada... Va molt bé amb alumnes que s'han incorporat nous al grup i que no saben amb qui jugar a les hores del pati, amb aquells que no acaben de trobar el lloc al grup o fins i tot per aquells alumnes que potser no destaquen en la branca acadèmica però sí que ho fan en la social. Al igual que amb el mediador, una hora a la setmana, els alumnes comenten qui creuen que és el seu amic invisible, en què l'han ajudat, quan algú ha necessitat el seu mediador però no l'ha tingut... Hi ha alumnes molt agraïts amb els seus amics invisibles i d'altres que se senten molt gratificats al adonar-se de que amb un petit gest, han ajudat a un company. 

Per últim, us explico la Bústia dels conflictes. És una bústia a la classe on els alumnes poden escriure petits conflictes que hagin sorgit durant la setmana. Poden ser anònims o escriure els noms dels companys. Entre tots escoltem què ha passat i pensem com solucionar el conflicte. De moment, anem resolen petits conflictes entre els companys i funciona molt bé: són ells mateixos els que proposen solucions, veuen el conflicte des de diferents punts de vista, es posen al lloc de l'altre...

Tot i que els conflictes no es redueixen en un 100%, sí que hem notat una milloria. Jo molt en la meva classe en particular! El més important per a mi és que els alumnes:
- Són més empàtics i s'adonen de que els seus gestos o paraules poden ferir als companys. Molts no sabien que amb aquell insult o no deixant jugar a algú un dia puntual, li feien tant mal. S'ho pensen dues vegades abans de fer-ho.

- Són capaços de parlar dels seus sentiments davant del grup. No castigo al que ha fet alguna cosa malament (a no ser que sigui molt greu). Intento que entengui com s'ha sentit l'altre persona i entre tots decidim quin és el seu "càstig", també l'infractor! A vegades aquest càstig es redueix a fer una abraçada a l'altre!

Doncs i vosaltres, què feu? 

Pintant amb canyetes

Sempre que faig aquest treball, els meus alumnes surten encantats!


Els hi resulta molt divertit jugar a fer camins amb la pintura i el resultat és molt creatiu. Tot i fer-se amb la mateixa tècnica, cada làmina és diferent! Els alumnes s'ho passen d'allò més bé fent-la i els agrada veure com els ha quedat als companys. Molts es posen a parlar de què hi veuen, a què els hi recorda, a què s'assembla, etc.  


Només es necessita diluir la pintura amb aigua per a que sigui lliscant i una canyeta per a cada alumne. I ja està!

dilluns, 9 de març de 2015

"Algo se muere en alma..."

Aquest trimestres m'ha passat volant i ara tinc un munt d'experiències per explicar. 
Tot va començar malament... un nen de la classe ha marxat a viure a Londres amb la seva família. La veritat és que havia estat un curs difícil per a ell. El seu pare va marxar a l'estiu en busca de feina i la seva mare es va quedar aquí amb ell (9 anys), la seva germana petita (5 anys) i un bebè d'uns sis mesos. 
La situació familiar era molt complicada i això es reflectia en ell. Els havien tallat la llum, l'aigua, el gas... increïble. Em feien patir moltíssim i és que amb aquest alumne havia connectat molt des del curs passat. 
Me l'imagino allà: un nen que no dominava ni el castellà, ni el català i molt menys l'anglès. L'únic consol és que allà estarà amb la seva família, tots junts! S'ha emportat molt bon record de l'escola, dels mestres i dels companys, que vam fer-li una gran festa de comiat. 
I després d'això, em plantejo com ens arribem a estimar als nostres alumnes. Sí és cert que quan els deixes anar, després d'un curs o un cicle en el meu cas, els trobes a faltar però els segueixes veient per l'escola! I aquests dels que perds la pista? La complicitat creada en el dia a dia, els records, les bromes, les baralles, les anècdotes... tots i cada un d'ells s'han convertit en algú molt especial per a tu. A vegades et diuen mama o papa i no és estrany: passen amb nosaltres 6 hores al dia! Els abraces, els fas petons, passes amb ells el dia dels seu cumple, t'expliquen els desitjos, les inquietuds... i tot i que "algo se muere en el alma" quan un alumne s'envà, no canviaria la meva feina per res del món perquè el record que et queda de tots aquests moments, és totalment insuperable!